Els mercats de la meva vida

Els mercats de la meva vida

1324
0
SHARE
Ara que s’han posat tan de moda els mercats de segona mà i els mercats de tot allò que es considera vintage (“terme que s’utilitza per a referir-se a objectes amb certa edat, que no es poden catalogar encara com a antiguitats, i que, com els vins, es considera que han millorat o s’han revaloritzat amb els anys”), us voldria parlar de dos mercats que han estat molt presents al llarg de la meva vida.

Actualment, al carrer Urgell, a la confluència entre els carrers de Floridablanca i deTamarit, en el Barri de Sant Antoni, se celebra cada diumenge el tradicional mercat del llibre. El mercat s’inicià l’any 1936 i té com origen la Fira de Bellcaire que es va trasladar primer, a la Ronda de Sant Pau i després als carrers Urgell, Tamarit i Ronda Sant Antoni. Un espai on s’hi poden trobar tot tipus de llibres, còmics, revistes antigues, segells, pòsters de pel.lícules…

El meu pare m’hi portava de petita, perquè abans (quan encara no estaven situats al llarg del carrer Urgell, si no que estaven a la zona ocupada pels encants els dies laborables), hi havia intercanvi de cromos. Ara, pràcticament ha desaparegut això, però quan jo era petita estava ple de petites rotllanes de nens i no tan nens, intercanviant cromos al ritme del “tengui-falti” que anàvem cantant. Us he de reconèixer que a mi no m’agradava massa anar-hi, era massa vergonyosa i em costava entrar en aquell cercle de nens i era el meu pare el que m’hi empenyia i sovint era ell qui feia més intercanvis. Jo me’l mirava i esperava amb delit saber quins cromos havíem aconseguit i quins ens seguien faltant. A ell li agradava, era un nen de barri, habituat a jugar al carrer i a la porteria de l’escala on vivien a la Plaça Universitat. Jo, en canvi, ja no vaig jugar al carrer i em posava vermella com un tomàquet sempre que havia d’entrar en algun d’aquells cercles.

I com que no m’agradaven les col.leccions de cromos típiques de nenes, si no, que m’agradaven coses de l’estil de la Guerra de les Galàxies, que només col.leccionaven els nens (en aquella época encara massa marcada pel sexisme en les joguines i els jocs) doncs..encara se’m feia més difícil. Les meves visites acompanyades pel meu pare es van perllongar al llarg dels anys, variant els motius, segons evolucionava la meva edat. Així, vam passar a anar-hi per buscar còmics de Flash Gordon, d’Esther i Lily a buscar pòsters d’Spandau Ballet o del Sylvester Stallone en el seu paper de Rocky o Rambo. No us n’enrieu!, que encara m’agrada, eh!

Després, un bon dia, vaig deixar d’anar-hi i només de tant en tant el meu pare hi anava a buscar alguna cosa que a ell li interessava per a la seva gran afició, les miniatures militars i jo, si en tenia ganes, l’acompanyava.

També de la mà del meu pare, vaig conèixer el mercat de la Sagrera a la Plaça Massadas. Una de les places a la meva manera de veure amb més encant de Barcelona.

Aquest mercat va nèixer per iniciativa d’un grup de socis de l’Agrupament Ferroviari de Barcelona (AFB) l’any 1992. Cada primer diumenge de mes es reunien al pati de l’Ateneu de Sant Andreu, al carrer Abat Odon, amb la intenció d’exposar, intercanviar, comprar i vendre a escala reduïda trens i els seus accessoris.

L’any 1994 la gerència del districte de Sant Andreu proposa a l’AFB el trasllat a la Plaça Masadas on hi ha romàs fins fa ben poc que s’ha traslladat a la Plaça de l’Assemblea de Catalunya.

No sé si ho sabeu però la Plaça Masadas va ser l’escenari també de la gravació de la llegendària sèrie el Cor de la Ciutat, que jo veia els migdies després de plegar de la Universitat i abans d’anar a buscar al nen a qui feia de cangur.

Però bé, centrem-nos en el que estàvem parlant..el mercat de la Sagrera s’ha convertit en lloc de peregrinació ineludible per tots els amants del col.leccionisme de trens. Encara que també s’hi poden trobar joguines antigues, soldats de plom i de plàstic per muntar i altres curiositats que conviuen a la perfecció amb el món més quadriculat del ferrocarril.

Fa molt de temps que no hi vaig al mercat de la Sagrera, el de Sant Antoni el visito més frecuentment i fa molt poc que hi vaig anar, però sempre se’m queda un regust estrany a la boca. No sabria com explicar-vos-ho, però és el mateix que em passa quan vaig a algun d’aquests mercats de segona mà que tan de moda s’han posat o em miro l’aparador de la botiga Novecento al Passeig de Gràcia que té una bonica col.lecció de joies, atuells i peces antigues. La idea de que tots aquells objectes han anat a parar allà, fruit de que algú s’ha vist obligat a vendre’ls per motius econòmics o que senzillament, algú els ha heretat o els ha trobat, i no ha sabut veure res més que una cosa per fer diners, sense tenir en compte el sentiment que pogués tenir aquella persona per aquest objecte, m’entristeix. El mateix em passa a les paradetes que es munten al final de la Rambla, al peu de les “golondrines” plenes d’objectes d’altres èpoques i fotos d’altres temps. Però bé, no me’n feu cas!, serà que tinc uns dies baixos de moral.

Si us agraden aquest tipus de mercats, tant els temporals, els vintage, els de curiositats…, feu un cop d’ull a la revista Time Out d’aquest cap de setmana és plena de bones propostes dels mercats que hi ha durant aquest mes de març. Segur que hi trobareu allò que fa temps aneu buscant.

Bon cap de setmana i no ho oblideu.. Guardeu-vos de les Idus de març.

LEAVE A REPLY