SHARE

L’altre dia ho comentava a casa, a Barcelona hi ha molta gent amb gos. Per tant, podríem dir que és una ciutat que estima els gossos, si no, per què n’hi haurien d’haver tants?, a d’altres ciutats no se n’hi veuen pas tants. Però realment és així?

Jo crec que no, si no, per què creix cada any més el nombre de gossos abandonats?, no només quan arriba el periode de vacances, que és el moment en què més es produeix, si no senzillament, quan deixen de ser cadells o es fan grans.

La gent hauria de ser molt conscient de què és tenir un gos. La responsabilitat que comporta hauria de ser similar a la que és tenir un fill (ara no cal que se m’esquincin les vestidures els que creuen que assimilar persones amb animals és una exageració ). Tenir un fill significa una responsabilitat per tota la vida, un nen creix, té les seves necessitats bàsiques, l’has d’educar, ensenyar-lo, portar-lo al metge quan es posa malalt i te’n preocuparàs d’ell durant tota la teva vida. Aquesta seria potser l’única diferencia, segurament nosaltres superarem la vida del nostre gos, mentre que si tot va bé els nostres fills ens superaran a nosaltres. Per la resta, tot és similar. Els primers mesos de tenir un gos és complicat, sobretot si no n’has tingut mai cap abans. L’has d’educar i ensenyar i tal i com em van dir a mi quan vam agafar la nostra gosseta, “el teu braç serà una perllongació del pal de fregar”, passats els primers mesos les coses s’estabilitzen.

cocker

Els beneficis de tenir un gos són diversos sens dubte: ens donen una quantitat d’estimació i lleialtat sense demanar res a canvi que ja ens agradaría trobar en algunes persones, ajuden als nostres fills a fer-se responsables ( sempre i quan nosaltres els adults també ho siguem) fan companyia a molta gent gran que viu sola (que és evident que els genera una feina, però que també els hi fan molta companyia en les seves estones de soledat). Els gossos són també en l’actualitat imprescindibles en moltes tasques de rescat, recerques.. i són una teràpia per a nens i adults amb deficiències físiques i psíquiques, així com també per a la gent gran que es troba en residències o centres de recuperació.

Per tot això, no creieu que seria bo que us ho penséssiu una mica abans de comprar o anar a buscar un gos? No creieu que aquests animals es mereixen alguna cosa més que el ser abandonats quan deixen de ser una joguina de petit tamany que fa moneries o bé quan es posen malalts i cal anar al veterinari amb freqüència?

Les factures del veterinari no sóns pas barates i no hi ha, lamentablement, una Seguretat Social per a ells. Abandonar-los quan arriba l’estiu perquè són un destorb per les nostres vacances, ja que no hi ha massa llocs on poguem anar amb ells, i crea massa complicacions endur-nos-els, no és la sol.lució. Ho volguem o no, depenen de nosaltres. Ja és prou dur per ells deixar-los sols a casa un munt d’hores, perquè lògicament hem de treballar i no es pot fer res més, però no creieu que almenys durant el poc temps que poguem estar amb ells no es mereixen alguna cosa més?

pastor_aleman

Per tant, si us plau, abans d’agafar un d’aquests “peluts” que dependran durant tota la seva vida de vosaltres, penseu ben bé si esteu disposats a tenir cura d’ells i a estimar-los tant com ells ho faran amb vosaltres.

Tardu! Et trobem a faltar.

Y yo, materialista que no cree en el celeste cielo Prometido para ningún humano, para este perro creo en el cielo, si, creo en el cielo donde yo no entraré, pero él me espera ondulando su cola de abanico para que yo al llegar tenga amistades.
Pablo Neruda

LEAVE A REPLY