Heu pensat alguna vegade com n’és d’important l’olfacte ?

Heu pensat alguna vegade com n’és d’important l’olfacte ?

1814
0
SHARE
Sabeu que els gossos poden sentir l’olor del seu amo a molts metres de distància i així estar-los esperant a la porta abans fins i tot no arribin aquests al replà?
Heu pensat alguna vegade com n’és d’important l’olfacte ?

Sé que tots els sentits són molt importants, ja de ben petits ens ho ensenyen a l’escola i després, nosaltres amb els anys aprenem a afinar de manera conscient o inconscient alguns d’ells. Però per mi el més hedonista de tots ells és l’ofacte.

Heu llegit el Perfum de Süskind? Sé que ara seré titllada de persona poc culte, d’escàs gust literari.., però a mi no em va agradar la novel.la, fins i tot a estones em va semblar realment desagradable, però en canvi reconec que és una de les novel.les que millor transmet la importància de l’olfacte i la capacitat que té l’autor d’explicar-nos una cosa tan difícil com és una olor, una aroma.

Està ben clar que una olor té tanta o més importància que el “logo”o imatge d’una marca. No és veritat que quan passeu per davant de determinats comerços identifiquerieu si anéssiu amb els ulls envenats davant de quina botiga us trobeu ? Des de fa uns anys moltes marques identifiquen també la seva imatge amb una olor, conscients de la rellevància que té la memòria olfactiva.

A mi l’olor del pa acabat de fer em transporta a olors d’estiu. La casa dels meus pares està molt a prop d’on hi havia abans l’original Forn d’en Rossend i l’olor en fornejar el pa a la nit s’escolava per les nostres finestres obertes a l’estiu. L’olor a cafè és potser una de les meves flaires preferides. Cada cop queden menys llocs on torrin cafè, però passejar per davant del Bracafè del carrer Urgell amb Sepúlveda et revifa els sentits.

L’olor dolça de les gofres i les creps en passejar pel Portal de l’Àngel, o millor, pels carrers de París, amb el seus llocs ambulants.., l’olor d’aquell pastís acabat de fer al forn i que perfuma la casa, l’olor del rostit de la mare el dia de festa grossa, que et surt a rebre tot just quan s’obre la porta, o l’olor d’espècies, canyella, vainilla, gingebre al Passeig del Born, són olors que et porten a altres mons, a altres records, a altres moments.

De la mateixa manera que el perfum Miss Dior em recorda moltíssim a la meva mare, a l’olor que feia quan de petita em portava al pediatre i jo li feia sempre la mateixa pregunta mentre esperàvem a entrar a la consulta: “Oi que avui no em punxarà mare?”, la seva resposta era sempre la mateixa, “no avui no” i indefectiblament sempre sortia amb una injecció posada, una vacuna, una dosi de medicament per l’acetona …Aquell perfum se m’ha quedat ben gravat en algun racó de la meva memòria i us he de dir que a ningú li queda tan bé com a ella.

Quan treballava a l’hotel tenia sempre una mostra d’algun perfum que m’agradés dins del meu calaix al despatx, així quan em posava nerviosa, em disgustava o algú aconseguia treure’m de polleguera, obria el calaix, el treia i l’olorava. La seva aroma em calmava i em tornava a donar les forces per aguantar una estona més. Ara, continuo fent-t’ho quan em sento especialment nerviosa o en hores baixes. és per mi com la meva ració diària d’opiàcids.

Per això el dia que vaig entrar al museu del perfum a París fou un somni fet realitat. Em va semblar el paradís a la terra. El museu del perfum Fragonard situat al carrer Scribe és d’entrada gratuïta i et fan un recorregut per la història del perfum, des dels seus inicis quan tot es feia de forma manual amb el premsat i maceració de les flors i les espècies, fins als processos actuals. S’hi pot veure una col.lecció preciosa de botelletes de cristall tallat que s’utilitzaven per guardar els perfums.T’expliquen la diferència entre l’eau de cologne, l’eau de toilette, l’eau de parfum i el perfum, que rau en la proporció que contenen d’essències base, així, mentre el perfum té una proporció entre el 30 i el 40%, l’eau de perfum té entre el 20 i el 30%, l’eau de toilette entre un 10 i un 20% mentre que l’eau de cologne en conté menys d’un 10%. És precisament aquesta proporció que fa que l’olor es mantingui més o menys temps en la nostra pell.

Sembla mentida com n’és de difícil d’identificar les olors. Jo que me les dono que sé reconèixer nombrosos perfums i que algunes vegades quan passa algú pel carrer encerto l’olor que porta, em costava moltíssim d’escatir les essències base dels perfums que allà et donaven per olorar, cosa que demostra el poc entrenat que tenim aquest sentit. És per això que valoro tant la feina dels grans “narius” que creen perfums, barrejant com autèntics alquimistes les proporcions d’essències que es convertiran en aquests líquids magnífics continguts en aquests no menys esplèndits flascons.

Per cert, tinc pendent anar al Museu del Perfum de Barcelona. Ben bé podem dir que allò que més a prop tenim ens és més desconegut encara que això té fácil sol.lució.

 

LEAVE A REPLY