Ikibana explosió de sabors

Ikibana explosió de sabors

1244
0
SHARE
El passat dissabte vaig anar a sopar al restaurant Ikibana que hi ha al carrer Rocafort amb el Paral.lel. Tenen altres dos locals, un al Born i l’altre al carrer Doctor Fleming, però ja sabeu que si puc, jo faig barri.

Un barri que cada cop acull més restaurants. Si ens fixem en la confluència dels carrers Calàbria, Rocafort i Parlament, a part de la zona dominada pel “barri Adrià” que s’extén per l’Avinguda Mistral, Paral.lel, Entença i Lleida, trobem multitud de llocs, alguns d’ells amb propostes força interessants i un d’ells és l’Ikibana amb una estètica i una proposta culinària realment ben elaborada i original.

Fan una cuina del que ara es denomina fusió. Una fusió entre dos móns, Brasil i Japó, com molt bé explica la seva complexa carta. D’aquests dos països en sorgeix una cuina plena de sabors, aromes i textures que no us deixarà en absolut indiferents.

Nosaltres vam triar 5 plats per compartir: uns espàrrecs verds arrebossats, realment extraordinaris, tendres i gens pelluts com alguna vegade passa amb aquest vegetal (Espàrrecs No-Furai), vam agafar unes Gyozas, aquesta espècie de cresta de pasta al vapor, farcida de carn i amb una salsa molt ben especiada que li confereix un gran sabor a aquest plat de per sí una mica insuls; Makis bosanova, per mi un dels millors plats que vaig tastar, fets de verduretes, arrebossats i coronats per una emulsió de guacamole; no podia faltar un Sashimi, en concret el Sansei que portava una varietat de peix blanc, tonyina vermella i salmó.

A mi, que el peix cru em costa una mica de menjar us he de dir que estava boníssim, potser també és veritat, perquè són peixos que de normal, m’agraden. Acompanyant al Sashimi hi vam posar uns Sake Nigiri que arrodonien el plat del tot. Per acabar, el plat de carn va ser el clàssic Yakitori amb brotxetes. El resultat, un sopar espectacular, amb una tria molt “currada”i ben feta pel meu acompanyant.

En el restaurant, a partir de les 23.00 hores s’hi pot anar a fer una copa, són especialistes en combinats i cocktails. Jo vaig escollir un Daiquiri de maduixa, molt suau.

El local està fet seguint una estètica molt moderna, molt fashion i està ple doncs, d’una barreja de gent, la que va a disfrutar del menjar i aquells que hi van amb un estil més festiu. Les taules són realment molt originals, en forma de fulla podríem dir i fetes de tal manera que puguin funcionar de manera individual, com per poder donar lloc a una taula més gran, com si féssim un trenca-closques combinatori.

Si hi he de trobar alguna “pega”… doncs la música. La música servida per un disc-jockey, que no es distreu en cap moment de fer la seva tasca, resulta una mica excessiva. M’agraden molt els restaurants que després es converteixen en bar de copes, no us penseu que no, perquè considero que la polivalència en un local és realment un punt més al seu favor i sobretot, perquè molts cops quan has sopat bé i estàs en bona companyia, no et ve de gust moure’t. Però és per això que valoro que la música tingui el seu volum just, la música a un volum tan elevat dificulta la conversa durant el sopar; en el moment de les copes ja és diferent ja que tots, qui més qui menys, ja aixequem la veu en un ambient més distés. La música t’ha d’acompanyar durant el sopar però no crec necessari que estigui a un volum tan alt que faci que fins i tot els cambrers-es s’hagin d’inclinar damunt de la teva taula i tu arribis a no tenir massa clara ni l’explicació del plat ni si t’han entés amb el que has demanat.

Aneu-hi si us agrada el menjar amb una barreja de sabors i estar en una estètica totalment oposada a la del clàssic restaurant. L’Ikibana ho és tot menys convencional. No us decebrà.

LEAVE A REPLY