SHARE

Fa uns dies em van treure a sopar i em van portar a un restaurant que feia temps em rondava pel cap i que veia i llegia la seva carta cada cop que baixava pel carrer Aribau. Em refereixo al restaurant Sergi de Meià (Aribau 120). N’havia sentit a parlar sempre amb molt bones paraules i em va fer il.lusió quan em van desembarcar allà, sense voler-me dir abans on anàvem.

El mateix Sergi ens surt a rebre i ens dóna a triar la taula amb gran amabilitat, és un dimecres, el menjador no està ple i al carrer fa un fred que pela.

El restaurant té una estructura tubular, amb les taules col.locades en renglera a l’avant-sala i un cop creuada aquesta, unes 7 taules més, disposades en dos nivells diferents. Taules quadrades, petites, de fusta i sense estovalles (tal i com es porta ara), parets blanques immaculades, amb molta llum (per mi una mica excessiva tractant-se de l’hora de sopar) i una estètica molt escandinava, com feta expressament perquè res extern no et distregui dels sabors que aniràs desgranant amb els seus plats.

El meu Company, bon coneixedor dels meus darrers problemes estomacals , que no em permeten forçar la màquina, havia triat una proposta de menú tancat de 5 plats, anomenada Street Lovers que et permet fer-te una idea del tipus de cuina que fan al Sergi de Meià.

Una “cuina desacomplexadament catalana i de proximitat” tal i com ells mateixos indiquen. Pel que n’he pogut saber, en Sergi es va criar entre els fogons del restaurant familiar regentat per la seva mare a Esplugues i va crèixer aprenent a estimar la terra i els seus productes a través dels seus avis a Vilanova de Meià.

En Sergi ens explica també la seva carta, tant l’escrita com aquells plats que no hi són a la carta però que conformen també la seva proposta de cuina de mercat.

Un recorregut pels sabors i els productes de la cuina tradicional catalana però amb un toc i unes idees i combinacions actuals. Una carta amb preus continguts i uns menús a preu molt ajustat pel que ofereixen. En resum, una molt bona relació qualitat / preu.

El nostre menú estava compost d’una cullera de sopa de carbassa amb fruits secs, uns bunyols de bacallà realment espectaculars i molt allunyats de la idea que normalment tenim dels bunyols, ja que no tenen forma rodona si no, que són com filets de bacallà, una amanida tèbia de vegetals, verdures i flors i un fricandó amb moixernons que es desfeia a la boca, i de postre, uns bunyols de cigrons amb crema, suaus i boníssims!, tal i com ell mateix ens explica, un postre heretat d’anys enrere quan els cigrons eren una manera econòmica i propera d’alimentar-se.

Una cuina senzilla, ben tractada, ben feta i amb un magnífic coneixement dels nostres productes que et permet assaborir cada un dels seus plats. M’he quedat amb ganes de tornar-hi al migdia per poder probar el seu arròs de mar, el seu xai o el seu garrinet cuinat durant vuit hores amb verduretes i gingebre. Però això haurà de ser quan el meu estòmag em doni el permís.

Ah!!! El restaurant obre a les 09.00 del matí i ofereix un brunch força interessant, una bona opció per als que tenen gana des de bon matí o per reunions informals de feina.

 

LEAVE A REPLY